magnify
formats

Indonesia III – Gili T., Tulamben i Ubud

Published on 22 May ’15 by in Indonesia

Acabo aquesta sèrie de posts parlant d’Indonèsia amb els últims 12 dies de viatge. Després dels dos dies d’excurions fent servir Ubud com a base, vaig decidir tirar cap les Gili islands. Formades per tres illes (Air, Meno i Trawangan) les illes Gili són un clàssic destí per a viatgers, i estan situadeles a nord oest de l’illa de Lombok, la que està al costat de Bali. La memòria em comença a fallar, però crec que el trasllat Ubud – Gili Trawangan em va costar unes 350.000 idr (uns 22€), incloent una furgoneta que em va venir a buscar a les 6am (WTF!!), i el “fast boat” des de Padan Bai.

IMG_5525

L'”ordenada” sortida amb fast boat des de Padang Bai


Entre pitus i flautes em vaig plantar a Gili Trawangan a les 12 del migdia, havent esmorzat tot just un plat de fruita a les 5:45. Així que amb la intensa calor que feia aquell dia, la tasca de trobar allotjament VA SER UN DRAMA! I és que hi ha dues maneres de viatjar en plan backpacker: (1) agafar-se l’allotjament per internet abans d’arribar a lloc; (2) agafar l’allotjament un cop arribat. No ens enganyem, l’opció 1 és la còmoda perquè, quan arribes a lloc, només et toca buscar la guesthouse i ja està. El principal inconvenient que té fer això és que per internet tot és molt enganyòs, és a dir, que la guesthouse de luxe amb una piscina escandalosa que has vist per Booking.com, Hostworld.como o agoda.com acaba sent un cuchitril important. A més, no tens opció a regatejar preus. L’opció 2 et  permet veure, comprar i regatejar els allotjaments. Read more…

 
 Share on Facebook Share on Twitter Share on Reddit Share on LinkedIn
No Comments  comments 
formats

Indonesia II – Kanawa i voltants d’Ubud

Published on 29 Sep ’14 by in Indonesia

Un cop deixat el vaixell que em va portar a fer les immersions pel Komodo National Park tenia dos dies abans del meu vol de tornada a Denpasar, Bali. Vaig comprar el vol de tornada abans de començar el viatge perquè pel que em van dir els preus es disparen. Els vols Denpasar – Labuan Bajo acostumen a estar entre els 70 i els 100€ cadascun, així que la cosa no estava com per esperar a l’últim moment a que pugès el preu…

Vaig decidir passar aquests dos dies a Kanawa, una petita illa a 45 minuts en barca des del port de Labuan Bajo. Kanawa és la millor illa que he vist a Indonesia pel que fa a sorra blanca i blau turquesa de l’aigua. Això si, és força turística (els locals només estan darrera de la barra), però cal remarcar que a la illa no hi ha més de, posem, 100 – 150 persones. I és que a Kanawa només hi ha uns quants bungalows, un quants bales (bungalows una miqueta més cutres) i gent acampant (tot i que jo no en vaig veure). Per no necessitar, “no necessites ni diners”. Bé, si que els necessites, però només l’últim dia. Allà tot t’ho apunten al compte del número del teu bungalow, i ho pagues tot junt quan fas el checkout. Sembla molt cool però tots sabem que aquesta és una gran maniobra per a que gastis sense ni adonar-te’n… Però anyway, grandíssim lloc on passar un parell de dies fent la descompressió de les immersions!

IMG_5431

Els colors del mar a Kanawa

Read more…

 
 Share on Facebook Share on Twitter Share on Reddit Share on LinkedIn
No Comments  comments 
formats

Indonesia I – Sanur i diving a Komodo

Published on 18 Sep ’14 by in Indonesia

Bé, finalment he decidit escriure un parell o tres de posts resumint el meu viatge a Indonesia.

Vaig volar cap a Denpasar (capital de l’illa de Bali) el 22 d’Agost. Volar cap a Jakarta és una mica més barat, però l’objectiu principal del viatge era volar cap a Flores per fer submarinisme al Komodo National Park, pel que vaig decidir facilitar-me la vida i aterrar més a prop del destí principal. Vaig volar amb Singapore Airlines, una de les millors aerolínies del món que vola a Denpasar fent una sola escala a Singapore de només horeta i poc. Tot plegat, molt recomanable!

El primer que em trobo: Àsia! Molta xafogor i humitat, un aeroport ja replet de figures i edificis amb déus hinduistes i, sobretot, milers de taxistes que t’atabalen aprofitant-se del teu bestial jet lag. Vaig aconseguir un taxista que em portés a Sanur, el primer destí on vaig passar un parell de dies (al loro, el maleït taxista em va timar tornant-me un bitllet de 5000 rupies enlloc de 50000!! S’ha de vigilar amb els zeros a Indonesia…). Allà hi tenia antics amics que estaven fent preparació per treure’s el títol d’intructor de Yoga i, com no, em va tocar passar per la pedra. Aqustes coses místiques tenen un noseque que m’atreu… (però encara no sé el que). El millor de tot, la trobada amb els nens d’un orfenat de la zona per a fer una mica de Yoga entre tots!

 

IMG_5316

Yoga amb els nens de l’orfenat

  Read more…

 
 Share on Facebook Share on Twitter Share on Reddit Share on LinkedIn
No Comments  comments 
formats

Indonesia here I go!

Published on 19 Aug ’14 by in Indonesia

Doncs si, gairebé un any des del meu últim viatge, MyWay strikes back again!

Aquest cop toca Indonesia. Un dels països backpackers per excel·lència del sud est asiàtic que no em va donar temps a fer durant el meu viatge. A més, aquest viatge té un objectiu inicial de donar-li molta canya al submarinisme! Per això, si res ho impedeix (les aereoelinies internes d’Indonesia semblen una mica trileres…), el viatge començarà amb una sortida de 3 nits i 4 dies en vaixell al voltant del Komodo National Park. Si tot va bé, s’esperan veure tot tipus de taurons, i mantes!!! :-)))))

Deixo un video fet per la gent amb la que faré les immersions per automotivar-me encara més…

 
Tags:
 Share on Facebook Share on Twitter Share on Reddit Share on LinkedIn
No Comments  comments 
formats

MyWay, 169 dies explorant el món

Avui fa just un any que agafava la motxilla i em pujava a un avió. M’esperava Estocolm, i després el Japó. A partir d’aquí poca cosa més sabia de les coses que viuria i dels llocs que descobriria. Un any després estic ple de records imborrables.

Espero que aquest sigui el primer de molts més.

MyWay, 169 dies explorant el món from Víctor Pascual-Cid on Vimeo.

 
 Share on Facebook Share on Twitter Share on Reddit Share on LinkedIn
No Comments  comments 
formats

Costa Rica, pura vida!!

Published on 25 Sep ’13 by in Costa Rica

DCIM100GOPRO

Una mica tard, però aquí va… Ja fa gairebé tres setmanetes que hem tornat i encara no havia escrit el resum de rigor de l’últim país: Costa Rica!

Le sensacions del viatge són una mica contradictòries. Per un cantó, haig de reconèixer que després de tot el que he visitat durant l’última any, el llistó està MOLT ALT, pel que és difícil trobar indrets millors que el que ja he vist. En aquest cas, Costa Rica no ha estat un gran subidon. Això si, molt verd, molta natura, molts animals i, en aquesta època, molta pluja!! La part més positiva de tot ha estat el motiu principal del viatge: compartir-lo amb el meu pare! Una assignatura que tenia pendent després de que el maleït dengue ens privés de Vietnam . Absolutament d’admirar les ganes que té el tio de descobrir i explorar!!

La ruta va ser bàsicament aquesta:

Per mi, el highlight més gran de tot el viatge va ser veure les tortugues al Parc Nacional de Tortuguero sortint de l’aigua i posant ous. És, senzillament, una meravella de la natura!

D’agraïr també el fet d’haver conegut i compartit els primers dies amb la Cris, la Sílvia, el Kike i la Darja. Relament van fer la primera part del viatge molt més divertida!!!

En fi, Costa Rica, un altre país al “meu haver”. Estic content d’haver fet unes vacances que han ajudat a trencar amb la “tornada a casa”, que és una cosa molt més complicada del que sembla!!! (no intento fer pena a ningú eh!! :D)

Aquí van algunes fotos de la natura en estat pur de Costa Rica.

Pura vida!!!

 
 Share on Facebook Share on Twitter Share on Reddit Share on LinkedIn
No Comments  comments 
formats

Costa Rica here we go!

Published on 17 Aug ’13 by in Costa Rica

Doncs si! Així, de cop i volta, ha caigut un altre “Pascual’s last minute decission”! El maleït dengue em va privar de poder disfrutar d’uns dies d’aventura amb el meu pare pel Vietnam, i ens va deixar amb l’espina clavada… Així doncs, vàries coses han quadrat i, tres mesos després d’haver tornat, tornaré a arrencar #myway durant dues setmanetes! Yes!!!

 
 Share on Facebook Share on Twitter Share on Reddit Share on LinkedIn
No Comments  comments 
formats

The route

Published on 4 Jun ’13 by in Posttrip

169 days, 8 countries, 64.366 km (39,995 miles), 20 flights and countless buses, ferries, vans, tricycles… This is the route of my trip, my way!!

 
 Share on Facebook Share on Twitter Share on Reddit Share on LinkedIn
No Comments  comments 
formats

Crònica del viatge: last thoughts

GOPR0440
Doncs si, el temut moment arriba. En unes hores seré volant de tornada cap a casa. Una tornada lleugerament precipitada pel famòs dengue que m’ha desmuntat les últimes setmanes de viatge. Tot i això, haig de reconèixer que tinc moltes ganes de veure a tots els meus i d’assimilar totes les coses que han passat a casa. I és que en el meu cas, això de que “aquí tot seguirà igual” no ha estat així en molts aspectes.

Amb el vol d’aquesta nit que em portarà de Singapore a Doha, i de Doha a Barcelona, tanco un viatge de gairebé 6 mesos on he visitat 8 països, i on he agafat 20 avions, incontables autobusos, furgonetes, ferris, vaixells, tricycles, i tot mena de transports. Tot això per completar el que ha estat una experiència absolutament inoblidable on he tingut temps per coneixe’m una mica més a mi, una mica de món, i a moltíssimes persones plenes de vida  que l’habiten i que, a més, el viatgen.

D’aquest viatge en guardo i en guardaré infinites aventures i experiències, i es que de cada país, de cada racó, en guardo records inoblidables. I es que aquest viatge ha estat tan intens que tinc la sensació que vaig marxar de casa fa anys. La meva teoria és que es viuen tantes coses noves, tantes noves situacions i amb tanta gent nova que el cervell no para d’emmagatzemar informació. I això no passa quan un viu la rutina del dia a dia on, generalment, hi ha poques coses noves que “realment” cal recordar.

A la pregunta clàssica de “què és el que m’ha agradat més”, no en tinc resposta. És com preguntar si t’estimes més al pare o a la mare!! I es que recordo amb especial carinyo moltíssims llocs: la preciosa i tranquila Kyoto al Japó; la bogeria d’un cap de setmana a Hong Kong amb les vistes des del Victoria Peak; les platges impressionants de Koh Lipe a Tailàndia; les plantacions de te a Cameron Highlands a Malàsia; el submarinisme a Sipadan i Mabul Island a Borneo; el meu petit oasis “occidental” a àsia com és Singapur; la meravellosa i irreal (de tant bonica) Nova Zelanda; la meva segona casa, Austràlia, amb les sorpreses que amaga la menys transitada costa oest, i el paradís de les Filipines amb paisatges de pel·lícula.

A tot arreu, a cada país, a cada ciutat i poble he compartit tota mena d’experiències amb gent de totes nacionalitats, que són els que realment han dictat com de fascinant ha estat aquest viatge. I es que la gent que viatja, per molt diferent que pugui ser entre sí, comparteix un esperit, una alegria pel fet de viatjar, que es contàgia. Quan fas un viatge d’aquest estil, tothom està disposat a ajudar-se entre sí, tothom perd la vergonya i t’explica la seva vida després de coneixe’t durant 5 minuts, tothom es converteix en “millors amics”, encara que sigui per un parell de dies. Després, probablement no els tornaràs a veure (a molts d’ells espero que si!), però han donat el millor de sí durant les últimes hores. I això és el que jo anomeno “l’esperit viatger”. Aquesta capacitat de deixar-ho tot per un temps per disfrutar d’una passió que tots compartim: viatjar. I és cert, per fer un viatge així a vegades cal tenir unes circumstàncies propicies a la vida per poder-loo fer, però també és cert que en moltíssims casos és la por al desconegut, o al què passarà si deixo la feina o el meu pis, el que frena a molta gent de provar una experiència així. Però com diu la frase, “viatjar és l’única cosa que compres que et fa més ric”!

Com tots els que m’heu seguit sabreu, no tot són flors i violes. I no només pel famós dengue; a vegades un se sent sol, acaba fins al gorro de dormir en lliteres, o de no tenir privacitat en cap moment. Però clarament, aquests són petits peatges que cal pagar i que en el fons, valen molt i molt la pena.

I ara què? Doncs ara tocarà tornar a l’anomenada “vida normal”, a la vida amb responsabilitats. I probablement no serà fàcil, especialment després d’haver viscut uns mesos on no he fet res més que el que realment m’ha vingut de gust. A vegades prenent decisions errònies, i moltes d’altres prenent-ne d’encertades. Espero que tot el que he viscut, i fins i tot el que he après (haig de reflexionar sobre si he après alguna cosa!! 😉 )  m’ajudi a fer d’aquesta vida normal una altra experiència inoblidable.

Tot i això, la meva motxilla estarà sempre preparada, esperant la propera oportunitat. Això, definitivament, no s’acaba aquí…

 
 Share on Facebook Share on Twitter Share on Reddit Share on LinkedIn
3 Comments  comments 
formats

Les Perhentian que no havien de ser

Published on 18 May ’13 by in Malaysia

P1030385
Després del mervellòs viatge per les Filipines, em quedàven 10 dies per anar a algun lloc. Vaig decidir anar a les illes Perhentian, on no hi vaig poder anar a finals de gener per culpa del monsó. Allà m’esperaven platges on prendre el sol, i sobretot submarinisme de qualitat i molt barat!! Doncs… “MENTIRA”!!! El que m’esperava a les illes era el dengue!! El mateix dia d’arribar a les illes vaig acabar caient al llit amb una febrada important. Vaig poder explorar mínimament la illa petita (les Perhentian estan formades per la illa petita – Perhentian Kecir – i la illa gran – Perhentian Besar -), on vaig estar allotjat a un bungalow de mala mort on hi feia una calor bastant important!!

Després de tenir la sensació de trobar-me millor, el tercer dia vaig intentar anar a veure el metge de la illa per descartar qualsevol malaltia “greu”. Doncs vaya percal!!! Després d’indignar-me perquè els conductors dels taxi boats em volien timar per portar-me al lloc on estava el metge, vaig decidir anar-hi caminant i fer un caminet que havia de durar aproximadament una hora borejant la illa. Total, al cap de mitja hora les cames em flaquejaven i vaig acabar aconseguint un taxi boat d’aquests que em va portar fins a Fisherman Village, on era el metge, amb una barqueta que encara no entenc com va sobreviure a les onades que hi havia aquell dia. Mireu el video!!

Total, a l’arribar a lloc resulta que el senyor doctor havia anat a passar el dia fora i no hi era!! Tot i baixar una mica, la febre va continuar i vaig decidir marxar cap a Singapur per precaució i perquè em veiés un metge. I és allà, al Raffles Hospital on l’anàlisi de sang va revelar que tenia dengue!! 🙁 Així que res, tres dies ingressat recuperant-me de la meva baixada de plaquetes. Afortunadament l’hospital estava motl bé i em van tractar de conya, a part de que l’estada a l’hospital va coincidir amb un viatge de feina del meu germà, que va poder estar pel nen un parell de dies! Gràcies bro!!



En fi, per culpa d’això altres viatges m’han quedat trucats, ja que el dengue et deixa una mica mermat físicament durant unes setmanetes, així que no em queda més remei que tornar a casa!! És una tornada un pelet forçada, però només avançada per una setmaneta en base al pla que tenia. Una pena, però en el fons també tinc gane de tornar. A part de la mala sort final, ha estat un viatge fantàstic del qual em quedo amb la sensació d’haver fet fins i tot més del que volia fer. Em reservo el proper post per a fer la valoració i el resum del que ha estat tot plegat. Mentrestant, aquí van les quatre fotos que vaig fer a les maleïdes Perhentian, illes que queda clar que no havien d’estar al meu itinerari!! 😀

 
 Share on Facebook Share on Twitter Share on Reddit Share on LinkedIn
2 Comments  comments 
formats

Salamat Pilipinas

Published on 7 May ’13 by in Philippines

Les Filipines han representat la gran sorpresa del viatge. Tot i estar a la llista de paisos a visitar, mai vaig acabar de tenir massa fe en que acabaria anant-hi… Tot i això, “pascual’s last minute decision” va fer que em comprés un vol a Cebu per sortir d’Austràlia.

 

La primera aturada va ser a El Nido, a la illa de Palawan. Per arribar fins allà tocava volar des de Cebu a Puerto Princesa, i després agafar una “meravellosa” furgoneta que estava totalment a rebentar, per recòrrer les sis hores de camí de cabres fins a El Nido, situat a la punta nord de la illa. Tot i això, el viatge va valer molt la pena. Amb la companyia de la Sam, vam explorar les platges de la zona fent “island hoping” amb vaixells típics filipins i vam fer immersions espectaculats a la zona. La millor va implicar recòrrer un túnel que atravessava una roca gegant. Des de la foscor del túnel només il•luminat amb les llanternes que portàvem, veure el final del túnel d’un blau clar impressionant va ser absolutament espectacular!!

El següent destí va ser Bohol. Per arribar allà va caldre volar un altre cop, i es que moure’s per les Filipines no és tan fàcil i sovint implica volar, agafar ferrys, etc. Total, de Puerto Princesa cap a Cebu en avió, de Cebu cap a Tagbilaran en ferry, i d’allà cap a Loboc ckmpartint taxi amb una parella franco-canadenca. El millor de Bohol va ser l’allotjamet: Nuts Huts. I no perquè fos precisament un luxe, sinó perquè eren senzilles cabanes al vell mig de la jungla, al costat del riu Bohol, on per arribar-hi calia baixar una infinitat d’escales… El gran drama era que la recepció i el “bar” estaven a mitja alçada, de manera que cada dia tocava una patejada descomunal per poder esmorzar!! Les dues atraccions de la zona són els Chocolate Hills (milers de muntanyetes de color marronòs), i els tarsiers, el primat més petit de la terra!

Després de Bohol, Cabilao Island. Una illa molt petita que va “decepcionar” per la poca vida que tenia. No hi havia ni el tato!! Total, una posta de sol, i cap a Malapascua al segúent dia! Tot i això va ser interessant veure com els filipinos es deixaven la pell per 70 pesos (menys d’1.5€) per baixar una moto del vaixel (paterilla) que anava des de Tagbilaran a Argao.

D’Argao tres horetes de bus cap a Cebu, i d’allà  quatre horetes INFERNALS en el bus més calorós i més a rebentar que he vist en la meva vida. A destacar els matalassos de Disney que hi havia al mig del passadís, el pollastre (viu) que portava un dels passatgers i el menjar per vendre que hi havia al passadis! A això cal sumar-li els venedors d’ulleres de sol i de menjar que et posaven la mercadaria a la cara des de fora de l’autobus cada vegada que aquest parava… En fi, un cop més, el viatge infernal va valer la pena per poder disfrutar del paradís que és Malapascua. Una illa tranquila on, sobretot, s’hi poden fer immersions per a veure tot tipus de taurons!! I aquí és on va caure l’anècdota del viatge: a les 4:30am s’havia d’estar al centre de submarinisme (un dels 20 que deu tenir la illa) per a marxar a veure els thresher sharks, la gran atracció de Malapascua. La gran sorpresa va ser quan, tot i estar totalment adormit, vaig ser capaç de reconèixer als We Are The Passengers!! Si senyor, dos catalans que vaig conèixer a Queenstown, Nova Zelanda, veient un partit del barça feia aproximadament un mes i mig, estaven allà, a la mateixa illa, al mateix centre de submarinisme on estava jo. WTF!!?? El món és realment molt petit…

Aixi doncs després de 4 dies fantàstics a Malapascua em vaig apuntar amb els catalans i una parella d’siraelians a visitar Camotes Islands. I aquí, després de separar-me d’ells, és on crec que vaig poder disfrutar de les Filipines més rurals i autèntiques. Tret dels tres resorts turístics, aquestes dues illes a l’est de Cebu estan es manten autòctones, habitades per pescadors i pagesos que viuen en cabanes totalment destroçades. Dos dies d’excursions amb moto (el segon guiat per una local – Claire -) em van permetre conèixer les Filipines més autèntiques.

I fins aquí les Filipines, un gran país al qual s’hi haurà de tornar per veure tot el que m’he deixat!

 
 Share on Facebook Share on Twitter Share on Reddit Share on LinkedIn
No Comments  comments 
formats

Austràlia, ets molt gran

Published on 17 Apr ’13 by in Australia

I si, què dir d’un país que per anar de costa a costa has d’agafar un vol de gairebé cinc hores? Doncs bàsicament que és gran. Gran en tots els sentits!!

Després de Nova Zelanda vaig trepitjar la meva ciutat adoptiva: Sydney. Se’m fa difícil descriure les emocions que vaig sentir al tornar a veure la ciutat que em va acollir durant tres mesos fa gairebé set anys. El clima i la integració de la ciutat amb el mar sempre em va recordar a Barcelona, fent-me sentir com a casa. En cinc dies vaig poder recòrrer els highlights d’aquesta meravellosa ciutat, i sobretot retrobar-me amb vells i nous amics. Sydney és el Tim (amb el petit Angus i la Fiona), el Thomas, el Gavin, la Mercè, el Bart, la Roos, el Benji i la Jodie…

http://www.flickr.com/photos/vpascual/8612047885/in/set-72157633149103182
IMG_1272
http://www.flickr.com/photos/vpascual/8612144723/in/set-72157633149103182

Després vaig decidir evitar la turística costa est, per anar cap a l’oest. Primer un parell de dies a Perth, ciutat petita i acollidora però sense res més especial que les platges que l’envolten (que no és poc!!). Visita llampec a Fremantle, i després un dia d’excursió a Rottnest island, la Formentera australiana. Una illa molt petita plena de platges i racons que només es pot recòrrer amb bici o amb l’únic bus que circula per la illa ja que els cotxes estan prohibits. Va estar molt bé, però haig de reconèxier que la nostra illa de les balears no li té res a envejar!!

Finalment em vaig apuntar a un tour de 10 dies per recòrrer els aproximadament 2500 kilòmetres des de Perth a Broome. Desgraciadamanet no tinc temps per explicar en detall tot el que hem fet, ni de pujar fotos, però ha estat BRUTAL! Platges impressionants, l’outback amb la sorra més vermella que he vist mai, tres nits d’acampada al Karijini National Park sota les estrelles (envoltats de serps i aranyes!), snorkling amb taurons balenes i tortugues… I tot això envoltat d’un grup de gent genial amb els que he compartit deu dies genials.

 

P1020695
GOPR0179
P1020922

L’única pega: Austràlia és mooolt cara!! I és per això que he decidit seguir la ruta. Tot i que encara em queden coses per veure d’aquest país, les deixo per la propera ocasió!! Austràlia, I’ll be back!!

 
 Share on Facebook Share on Twitter Share on Reddit Share on LinkedIn
No Comments  comments