Un cop deixat el vaixell que em va portar a fer les immersions pel Komodo National Park tenia dos dies abans del meu vol de tornada a Denpasar, Bali. Vaig comprar el vol de tornada abans de començar el viatge perquè pel que em van dir els preus es disparen. Els vols Denpasar – Labuan Bajo acostumen a estar entre els 70 i els 100€ cadascun, així que la cosa no estava com per esperar a l’últim moment a que pugès el preu…
Vaig decidir passar aquests dos dies a Kanawa, una petita illa a 45 minuts en barca des del port de Labuan Bajo. Kanawa és la millor illa que he vist a Indonesia pel que fa a sorra blanca i blau turquesa de l’aigua. Això si, és força turística (els locals només estan darrera de la barra), però cal remarcar que a la illa no hi ha més de, posem, 100 – 150 persones. I és que a Kanawa només hi ha uns quants bungalows, un quants bales (bungalows una miqueta més cutres) i gent acampant (tot i que jo no en vaig veure). Per no necessitar, “no necessites ni diners”. Bé, si que els necessites, però només l’últim dia. Allà tot t’ho apunten al compte del número del teu bungalow, i ho pagues tot junt quan fas el checkout. Sembla molt cool però tots sabem que aquesta és una gran maniobra per a que gastis sense ni adonar-te’n… Però anyway, grandíssim lloc on passar un parell de dies fent la descompressió de les immersions!
Els colors del mar a Kanawa
La platja de Kanawa
Vistes de Komodo, Kanawa i resta d’illes del Komodo National Park des de l’avió
Un cop “patit” l’estrés de Kanawa :D, vaig tornar cap a Bali, i vaig decidir ajuntar-me amb gent del vaixell per anar cap a Ubud. Ubud és la capital cultural de Bali, però jo la vaig fer servir com a camp base per a fer excursions per la zona. El primer dia vam llogar un cotxe, un 4×4 de l’any de la castanya que realment va fer el servei. Llogar el cotxe durant un dia ens va costar unes 200.000 rupies, que al canvi són uns 13€. Des d’Ubud es pot arribar a gairebé qualsevol punt de la illa de Bali en unes quantes hores. És molt important tenir en compte que el temps de trajecte que marca Google Maps no té en compte el trànsit que hi ha a la illa, pel que els desplaçaments sempre duren més que el que el bicho indica. Total, primer vam anar cap a Jatiluwih, un dels camps d’arròs més grans de Bali. Realment és força espectacular ja que al fons de la immensitat del verd de les plantacions s’aixeca el volcà Batukaru.
Camps darròs de Jatiluwih
Allà vam tenir l’oportunitat de provar el Babi Culing, o porc rostit, una de les especialitats de la zona. Un cop dinats i amb la panxa plena, vam enfilar cap al que va representar el meu primer temple balinés: el Pura Bratan. Tot i que reconec que serà difícil superar els temples que vaig veure ja fa gairebé dos anys a Japó, aquest era força espectacular. Sobretot perquè està situat just davant d’un llac immens. A més, allà ens vam trobar en que s’estava fent una gran celebració on els balinesos resaven i feien ofrendes. Molt impactant!
El temple de Pura Bratan
Balinesos resant
Fianlment el dia va acabar amb una visita al Monkey Forest, una zona al sud d’Ubud on, com el seu nom indica, hi ha moltíssims micos. Una mica guiri, però sempre és divertit veure a aquestes bèsties que tenen gestos i expresions molt humanes.
Mico filosofant al Monkey Forest
El dia següent va tornar a tocar excursió i hores de cotxe. Aquesta vegada vam decidir agafar un guia que ens conduís, i ens portès a diferents lloc mentre ens explicava coses del país. Jo era una mica reticent a fer-ho, però finalment em van convèncer. I la veritat es que és còmode perquè no t’has de preocupar de res, però en general tenir un guia que parlar fatal l’anglès no ajuda massa a descobrir gairebé res! Segueixo pensant que molt millor anar a l’aventura. 😀 En qualsevol cas, la ruta del dia va incloure la visita al temple de Goa Gajah (Elephan Cave), Pura Besakih (el temple més gran de Bali) i visita al volcà Agung
Entrada al temple de Pura Besakih
Des de l’interior, el patí principal del Pura Besakih
Vistes del volcà Agung
Notes per a futurs viatgers:
Si feu un liveaboard amb la gent del Komodo Dive Center els podeu demanar que de tornada us deixin a Kanawa.
Indonesia en general, i Ubud especialment, no és excessivament “backpacker-friendly” pel que es refereix a trobar guesthouses amb lliteres per compartir. Potser són més incòmodes però faciliten barrejar-te més amb altres viatgers
Ubud és força turístic, i hi ha molts restaurants amb preus per turistes (on un àpat estàndar et costa menys de 7€). També s’hi poden trobar “warungs”, que són negocis portats per gent local, on es menja per meitat de preu. Potser no són tan “macos” però són molt més autèntics!
La millor manera per moure’s per Bali és llogar una moto (al proper post parlaré del tema), o un cotxe.
Per orientar-se els locals són molt amables i sempre t’ajuden a trobar el camí. Para todo lo demás, Google Maps. Hi ha dues opcions, o carregueu el mapa al mòbil abans de sortir de l’hotel amb la Wifi d’aallà, o compreu una targeta sim de dades a preus molt raonables. Sino recordo malament jo vaig pagar 120.000 rupies (menys de 8€ per tenir 4.5GB al mòbil)
