Acabo aquesta sèrie de posts parlant d’Indonèsia amb els últims 12 dies de viatge. Després dels dos dies d’excurions fent servir Ubud com a base, vaig decidir tirar cap les Gili islands. Formades per tres illes (Air, Meno i Trawangan) les illes Gili són un clàssic destí per a viatgers, i estan situadeles a nord oest de l’illa de Lombok, la que està al costat de Bali. La memòria em comença a fallar, però crec que el trasllat Ubud – Gili Trawangan em va costar unes 350.000 idr (uns 22€), incloent una furgoneta que em va venir a buscar a les 6am (WTF!!), i el “fast boat” des de Padan Bai.
L'”ordenada” sortida amb fast boat des de Padang Bai
Entre pitus i flautes em vaig plantar a Gili Trawangan a les 12 del migdia, havent esmorzat tot just un plat de fruita a les 5:45. Així que amb la intensa calor que feia aquell dia, la tasca de trobar allotjament VA SER UN DRAMA! I és que hi ha dues maneres de viatjar en plan backpacker: (1) agafar-se l’allotjament per internet abans d’arribar a lloc; (2) agafar l’allotjament un cop arribat. No ens enganyem, l’opció 1 és la còmoda perquè, quan arribes a lloc, només et toca buscar la guesthouse i ja està. El principal inconvenient que té fer això és que per internet tot és molt enganyòs, és a dir, que la guesthouse de luxe amb una piscina escandalosa que has vist per Booking.com, Hostworld.como o agoda.com acaba sent un cuchitril important. A més, no tens opció a regatejar preus. L’opció 2 et permet veure, comprar i regatejar els allotjaments.
Però el gran incovenient, i com em va passar a mi, és que si estàs rebentat i l’únic que vols és saber on anar i com arribar-hi el més ràpid possible per anar a deixar la motxilla i relaxar-te una mica. Total, un cop arribat a Gili T. i flipar amb els carros de cavalls que donen voltes pel passeig de la illa, vaig començar a recòrrer llocs on dormir sota d’un 33-34 graus. per culpta del defalliment vaig acabar triant un cuchitril important! Tant important que desrés de dinar i recuperar forces, vaig decidir abandonar-lo per anar cap a un altre lloc (amb la conseqúent discussió amb els amos amb els que ja havia acordat el primer allotjament). Total, que vaig acabar dormint a un petit bungalow forá chulo al Blue Beach Cottages. Em va costar unes 250.000 idr (16€) la nit, lo qual és una pasta tenint en compte estàndars d’Indonèsia, però les Gili són força cares.
Vaig passar quatre dies a les Gili, que els vaig compartir amb el Micky i la Joelle, que els vaig conèixer al barco de submarinisme a Komodo. Amb ells vam fer tres immersions més a un centre que es deia Buddha Divers. La veritat, molt cutre tot plegat. Dive masters creamts, un jefe cabró… En fi, las immersions no van estar malament, però no recomanaria aquest centre. Tot i això, les immersions allà tenen el preu estàndar de 30$, així que recomanaria anar al centre que em doni més confiança i hi hagi menys gent! N’hi ha alguns que estan molt massificats!
Tornant de Guili T. vaig decidir a fer una mica més de submarinisme. Aquest cap al vaixell enfonsat U.S. Liberty que està a Tulamben. Buscant, vaig aconseguir trobar un petit centre de submarinisme que es deia Tulamebn Divers. L’amo, el Kadek, s’ho curra molt i és molt hospitalari. El millo d’aquest centre és que és molt petit, en comparació amb els 3 o 4 que hi ha al voltant que són enormes i molt cars. A més, els dive masters són tots locals, i entre ells tenen un grup de música amb el que toque temazos a l’únic bar del poble!
Després de Tulamben, de tornada amb el cotxe del germà del Kadek cap a Ubud. Una matada de quilòmetres… A Ubud vaig passar els últims cinc dies de viatge de relax. Relax que vaig compartir amb l’Eva, que també va anar cap a Indonèsia amb una amiga. Des d’Ubud vaig llogar una moto per 3-5$ el dia. Em vaig cascar una matada de quilòmetres important també, arribant a anar al temple de Tanah Lot, la platja de Seminyak (bon lloc per provar el surf) i la zona surfera del sud d’Uluwatu!
I com que he trigat com un any a publicar això, se m’ha oblidat la resta… Fins aquí els posts d’Indonesia! 🙂
