Després del mervellòs viatge per les Filipines, em quedàven 10 dies per anar a algun lloc. Vaig decidir anar a les illes Perhentian, on no hi vaig poder anar a finals de gener per culpa del monsó. Allà m’esperaven platges on prendre el sol, i sobretot submarinisme de qualitat i molt barat!! Doncs… “MENTIRA”!!! El que m’esperava a les illes era el dengue!! El mateix dia d’arribar a les illes vaig acabar caient al llit amb una febrada important. Vaig poder explorar mínimament la illa petita (les Perhentian estan formades per la illa petita – Perhentian Kecir – i la illa gran – Perhentian Besar -), on vaig estar allotjat a un bungalow de mala mort on hi feia una calor bastant important!!
Després de tenir la sensació de trobar-me millor, el tercer dia vaig intentar anar a veure el metge de la illa per descartar qualsevol malaltia “greu”. Doncs vaya percal!!! Després d’indignar-me perquè els conductors dels taxi boats em volien timar per portar-me al lloc on estava el metge, vaig decidir anar-hi caminant i fer un caminet que havia de durar aproximadament una hora borejant la illa. Total, al cap de mitja hora les cames em flaquejaven i vaig acabar aconseguint un taxi boat d’aquests que em va portar fins a Fisherman Village, on era el metge, amb una barqueta que encara no entenc com va sobreviure a les onades que hi havia aquell dia. Mireu el video!!
Total, a l’arribar a lloc resulta que el senyor doctor havia anat a passar el dia fora i no hi era!! Tot i baixar una mica, la febre va continuar i vaig decidir marxar cap a Singapur per precaució i perquè em veiés un metge. I és allà, al Raffles Hospital on l’anàlisi de sang va revelar que tenia dengue!! 🙁 Així que res, tres dies ingressat recuperant-me de la meva baixada de plaquetes. Afortunadament l’hospital estava motl bé i em van tractar de conya, a part de que l’estada a l’hospital va coincidir amb un viatge de feina del meu germà, que va poder estar pel nen un parell de dies! Gràcies bro!!
En fi, per culpa d’això altres viatges m’han quedat trucats, ja que el dengue et deixa una mica mermat físicament durant unes setmanetes, així que no em queda més remei que tornar a casa!! És una tornada un pelet forçada, però només avançada per una setmaneta en base al pla que tenia. Una pena, però en el fons també tinc gane de tornar. A part de la mala sort final, ha estat un viatge fantàstic del qual em quedo amb la sensació d’haver fet fins i tot més del que volia fer. Em reservo el proper post per a fer la valoració i el resum del que ha estat tot plegat. Mentrestant, aquí van les quatre fotos que vaig fer a les maleïdes Perhentian, illes que queda clar que no havien d’estar al meu itinerari!! 😀
Almenys a la darrera foto de l’hospital se’t veu amb bona cara i tot. A veure si tornes al 100%. Una abraçada i a cuidar-se.
Ens veiem aviat!!!!