Després de la illa del sud vaig disfrutar de deu dies més per la part nord del país, on se suposa que hi predomina la cultura maorí. Des de Kaikoura, on em vaig separar dels meus amics, ferry fins a Wellington per trobar-me amb el Craig, un bon amic que em va oferir una casa sencera on dormir i em va fer de guia en una nit plujosa a la capital del país. Tot i que només van ser unes hores, s’agraeix molt estar una estona en una casa “normal”.
Craig and myself. Thanks Craig, you are an awesome host!!!!
Des de Wellington vaig agafar “el bus de la muerte”, i mai més ben dit. Aquest havia de ser el recorregut més llarg del viatge, que porta des de la capital fins a Auckland. Dic que mai més ben dit perquè el trajecte que havia de ser de 8 hores, es va convertir en una epopeia de 14 hores on primer vam tenir problemes amb el motor i després vam punxar roda… En fi, tota una experiència que la podem afegir als fails del viatge!
Tirats “in the middle of nowhere” de camí a Auckland
Després de dormir poques horetes a Auckland per recuperar-me de la pallissa de bus, la ruta pel nord va començar a Hahei, un poble minúscul amb platges impressionants situat a la península de Coromandel. Allà vam fer la caminada de la Cathedral Cove per descobrir unes platges impressionants.
La platja de Cove Cathedral
Una de les atraccions principals de Hahei és la “Hot Water Beach”, una platja situada a sobre d’aigües termals on pots fer-te el teu propi jacuzzi cavant a terra quan la marea està baixa!! L’aigua termal es filtra per les esquerdes de la terra i surt a la superfície barrejant-se amb la del mar. L’aigua sortia bullint!
Cavant per fer el nostre propi jacuzzi a la Hot Water Beach de Hahei
De Hahei vam anar cap a Raglan, poble surfero novazelandés per excel·lencia amb platges de sorra negra. La guesthouse d’allà estava feta a base de vagons de tren. Curiós…
Surfers a la platja de Raglan
Vagons de tren a la guesthouse
Propera parada Waitomo, on vam fer una excursió per les coves on es poden veure glowworms, cucs lluminosos que estan al sostre de la cova. Aquesta va ser una d’aquelles excursions especials perquè vaig tenir la sensació d’estar presenciant una cosa única. Realment és impressionant veure una cova il·luminada a partir dels cucs que semblen estrelles al cel.
L’espedició cap a les coves de Waitomo
Tot fosc sota la cova, i glowworms al sostre!!
De Waitomo vam tirar cap a Mourea, on vam dormir a una Wharenui, casa tradicional Maorí. Allà vam parlar amb maorís (que semblaven una mica fake) i vam aprendre a ballar la Haka!! S’ha de reconèixer que aquest ball/dansa que els All Blacks (equip de rugbi de Nova Zelanda) han popularitzat motiva fort! 🙂
La Wharenui on vam dormir
Maori semifake ballant la Haka
Després de”l’experiència maorí, rumb cap a Taupo, la ciutat d el’aventura de l’illa del nord. Una mica a l’estil de Queenstwon al sud, Taupo és la clàssica aturada on tothom es dedica a fer el cafre tirant-se amb paracaigudes, parasailing, etc. etc. En el meu cas, relax, passeig pel poble i andando!! Ah, també va caure un festival nocturn important!! 🙂
El següent destí va ser Whakahoro (en maorí, pronunciat fakahora o fuck a … ¬_¬), a la BluedDuck station, un lloc que va portar força controvèrsia. Els “blue ducks” són una espècie d’ànecs que estan en perill d’extinció. I ho estan perquè al llarg de la curta història de Nova Zelanda, tant els maorís com els europeus van introduïr noves espècies animals que van acabar esdevenint deprededors d’aquesta i d’altres espècies autòctones. És per això que aquí pretenen preservar aquests animals dedicant-se a matar moltes altres espècies com gats, conills, xais… La cosa pot tenir un cert sentit, però sentir parlar a la gent d’allà fent apologia de com matar animals era una mica angoixant (i això que jo no sóc cap membre honorífic de l’associació protectora d’animals…). En fi, el millor de la zona va ser l’excursió a una catarata que hi havia per allà al costat.
La taca groga que hi ha a sobre de la catarata sóc jo!
I finalment, per acabar la ruta: Mordor!! Si senyor, ens vam dirigir cap al National Park on vam fer el treck més llarg de tota la ruta: el Tongariro Crossing. Unes 6 hores caminant per una zona desèrtica plena de volcans on, entre d’altres coses, hi ha el Mount Doom, també anomenat Mordor!!
Myself davant del Mt Doom (Mordor)
Paisatge volcànic amb llacs d’aigua turquesa al final de la nostra etapa al Tongariro Crossing
La terra vermella de la zona de Mordor
I com qui no vol la cosa la ruta de deu dies es va acabar a Auckland. Una ciutat petita però molt acollidora, al costat del mar i amb una zona del port que d’alguna manera em va recordar molt a casa. 🙂
Auckland’s bay
Nova Zelanda és un país preciós. Com ja vaig dir, crec que és un dels llocs de la terra més bonics que he vist mai (encara me’n falten mooolts per veure!!). Pels paisatges, i per la gent que he conegut, m’enduc una de les millors experiències del viatge fins ara. Tot i això, m’he quedat amb la sensació que aquest és un país amb molt de cos, però amb poca ànima. Està tot tant volcat pels turistes que li manca una mica d’autenticitat…
Després de Nova Zelanda, aventura Australiana!! Però això, pel proper capítol.
