magnify
Home Philippines Salamat Pilipinas
formats

Salamat Pilipinas

Published on 7 May ’13 by in Philippines

Les Filipines han representat la gran sorpresa del viatge. Tot i estar a la llista de paisos a visitar, mai vaig acabar de tenir massa fe en que acabaria anant-hi… Tot i això, “pascual’s last minute decision” va fer que em comprés un vol a Cebu per sortir d’Austràlia.

 

La primera aturada va ser a El Nido, a la illa de Palawan. Per arribar fins allà tocava volar des de Cebu a Puerto Princesa, i després agafar una “meravellosa” furgoneta que estava totalment a rebentar, per recòrrer les sis hores de camí de cabres fins a El Nido, situat a la punta nord de la illa. Tot i això, el viatge va valer molt la pena. Amb la companyia de la Sam, vam explorar les platges de la zona fent “island hoping” amb vaixells típics filipins i vam fer immersions espectaculats a la zona. La millor va implicar recòrrer un túnel que atravessava una roca gegant. Des de la foscor del túnel només il•luminat amb les llanternes que portàvem, veure el final del túnel d’un blau clar impressionant va ser absolutament espectacular!!

El següent destí va ser Bohol. Per arribar allà va caldre volar un altre cop, i es que moure’s per les Filipines no és tan fàcil i sovint implica volar, agafar ferrys, etc. Total, de Puerto Princesa cap a Cebu en avió, de Cebu cap a Tagbilaran en ferry, i d’allà cap a Loboc ckmpartint taxi amb una parella franco-canadenca. El millor de Bohol va ser l’allotjamet: Nuts Huts. I no perquè fos precisament un luxe, sinó perquè eren senzilles cabanes al vell mig de la jungla, al costat del riu Bohol, on per arribar-hi calia baixar una infinitat d’escales… El gran drama era que la recepció i el “bar” estaven a mitja alçada, de manera que cada dia tocava una patejada descomunal per poder esmorzar!! Les dues atraccions de la zona són els Chocolate Hills (milers de muntanyetes de color marronòs), i els tarsiers, el primat més petit de la terra!

Després de Bohol, Cabilao Island. Una illa molt petita que va “decepcionar” per la poca vida que tenia. No hi havia ni el tato!! Total, una posta de sol, i cap a Malapascua al segúent dia! Tot i això va ser interessant veure com els filipinos es deixaven la pell per 70 pesos (menys d’1.5€) per baixar una moto del vaixel (paterilla) que anava des de Tagbilaran a Argao.

D’Argao tres horetes de bus cap a Cebu, i d’allà  quatre horetes INFERNALS en el bus més calorós i més a rebentar que he vist en la meva vida. A destacar els matalassos de Disney que hi havia al mig del passadís, el pollastre (viu) que portava un dels passatgers i el menjar per vendre que hi havia al passadis! A això cal sumar-li els venedors d’ulleres de sol i de menjar que et posaven la mercadaria a la cara des de fora de l’autobus cada vegada que aquest parava… En fi, un cop més, el viatge infernal va valer la pena per poder disfrutar del paradís que és Malapascua. Una illa tranquila on, sobretot, s’hi poden fer immersions per a veure tot tipus de taurons!! I aquí és on va caure l’anècdota del viatge: a les 4:30am s’havia d’estar al centre de submarinisme (un dels 20 que deu tenir la illa) per a marxar a veure els thresher sharks, la gran atracció de Malapascua. La gran sorpresa va ser quan, tot i estar totalment adormit, vaig ser capaç de reconèixer als We Are The Passengers!! Si senyor, dos catalans que vaig conèixer a Queenstown, Nova Zelanda, veient un partit del barça feia aproximadament un mes i mig, estaven allà, a la mateixa illa, al mateix centre de submarinisme on estava jo. WTF!!?? El món és realment molt petit…

Aixi doncs després de 4 dies fantàstics a Malapascua em vaig apuntar amb els catalans i una parella d’siraelians a visitar Camotes Islands. I aquí, després de separar-me d’ells, és on crec que vaig poder disfrutar de les Filipines més rurals i autèntiques. Tret dels tres resorts turístics, aquestes dues illes a l’est de Cebu estan es manten autòctones, habitades per pescadors i pagesos que viuen en cabanes totalment destroçades. Dos dies d’excursions amb moto (el segon guiat per una local – Claire -) em van permetre conèixer les Filipines més autèntiques.

I fins aquí les Filipines, un gran país al qual s’hi haurà de tornar per veure tot el que m’he deixat!

 
 Share on Facebook Share on Twitter Share on Reddit Share on LinkedIn
No Comments  comments 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Connect with Facebook